Manuel Sanchis Guarner

S'acaben de complir 25 anys del traspàs d'aquest excel.lent humanista i escriptor valencià que va ser Manuel Sanchis Guarner, i amb motiu de la qual cosa, han estat nombrosos els homenatges per recordar la seua figura i tot el que va suposar. Modestament he volgut unir-me a tots aquestos reconeiximents amb aquesta informació sobre la seua vida i obra, amb la intenció de coneixer-lo una mica més i convidar-vos a gaudir de la seua obra.

Manuel Sanchis Guarner va nàixer a València l'any 1911, concretament a la plaça de l'Almoina, en el si d'una família de la mitjana burgesia oriünda de la Vall d'Albaida. Cap a l'edat dels cinc anys va quedar orfe de pare i mare i va ser acollit pel seu oncle, l'arqueòleg valencianista Josep Sanchis Guarner, de qui heretaria l'amor a l'estudi del propi país. Va cursar el batxillerat a l'Escola Pia de la seva ciutat i posteriorment la carrera de dret a la Universitat de València, on va col.laborar activament en els moviments de redreçament valencianista. Per exemple, va ser un dels fundadors el 1930 d'Acció Cultural Valenciana, entitat que, a part d'intentar apropar els estudiants a la societat, promovia el rigor universitari en l'erudició local.

Després de doctorar-se en filosofia i lletres, i mentre feia el curs de doctorat a Madrid, el 1932, va obtenir una beca per treballar al Centro de Estudios Históricos de la mateixa ciutat, presidit per Menéndez Pidal. Gràcies a aquest Centre, va poder participar en un viatge d'estudis al Marroc amb l'arabista Lévi-Provençal, que va fer-li de guia i va influir-lo notablement, com es desprèn dels estudis que Sanchis Guarner va realitzar anys més tard en relació a la toponímia o la presència àrab al País Valencià i a Mallorca. D'altra banda, a l'esmentat Centre va tenir com a mestres i companys, a part de Menéndez Pidal, les personalitats més rellevants de la filologia hispànica de l'època, com Américo Castro, Rafael Lapesa o, sobretot, Tomás Navarro Tomás, que va fer-li de director el 1934 en un dels seus primers articles importants: "Análisis fonético del valenciano literario". L'any anterior Sanchis Guarner havia publicat a València el primer llibre, La llengua dels valencians, (que va reelaborar i ampliar el 1960 i el 1967) que ha estat des d'aleshores un referent per a la filologia i la identitat valencianes, i que compta amb nombroses reedicions.

Tomàs Navarro Tomás, a més, va convidar Sanchis Guarner a formar part de l'equip d'enquestadors d'una obra molt ambiciosa que ell mateix dirigia: l'Atlas Lingüístico de la Península Ibérica. Amb aquest motiu, va emprendre diversos viatges de recerca per l'Aragó, Extremadura, Castella, Navarra i el País Basc, i mesos després, conjuntament amb Francesc de Borja Moll, per les terres del domini lingüístic català, "on recollíem les paraules més característiques de cada comarca." L'Atlas no es va arribar a acabar mai, interromput per la guerra civil, i Sanchis Guarner, incorporat a l'exèrcit republicà, va passar la major part dels tres anys de guerra a Extremadura i Madrid, i amb la derrota va ser internat en un camp de concentració a Salamanca i posteriorment en una presó de Madrid. Després de complir gairebé quatre anys de condemna, amb la llibertat provisional va establir-se a Mallorca, on va exercir de professor d'idiomes en un institut, alhora que reprendria les investigacions científiques, amb el suport de Francesc de Borja Moll. L'any 1946, els dos lingüistes van reprendre les enquestes de l'Atlas, la publicació del primer volum del qual va ser encarregada a Sanchis Guarner i presentat l'any 1962 al Congrés de Filologia Romànica d'Estrasburg. D'altra banda, havia estat nomenat membre de l'Instituto Miguel de Cervantes de Filología Hispánica (del CSIC), el 1947; membre corresponent de l'Academia Española, el 1952 i, l'any següent, "magister" de l'Estudi General Lul.lià i col.laborador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

D'aquesta etapa mallorquina, a part de la important tasca de redreçament del món literari local que va dur a terme, cal remarcar la col.laboració amb Francesc de Borja Moll en la redacció del Diccionari Català-Valencià-Balear iniciat per Antoni M. Alcover. A més de la saviesa i l'experiència que hi aportava, va suposar un potent suport per als joves filòlegs mallorquins que hi treballaven.

Autor de llibres cabdals per a la filologia catalana, com ara Gramàtica valenciana (1950), Els parlars romànics de València i Mallorca anteriors a la Reconquesta (1955), o d'altres més centrats en temes mallorquins, tant lingüístics com literaris: Els poetes romàntics de Mallorca (1950), Els poetes insulars de postguerra (1951).L'any 1954 va començar a encarregar-se d'uns cursos de llengua i cultura valencianes que la censura franquista va permetre realitzar a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València, impartits dos cops l'any en períodes de quinze dies, i el 1959 va retornar definitivament a la seva ciutat nadiua, on va exercir de professor de francès en un institut i, més endavant, es va encarregar dels cursos de filologia romànica i lingüística general a la Universitat. Aviat va ser nomenat cap del departament de francès de la Facultat i, un cop creada, va ocupar la plaça de lingüística valenciana. El 1979 va accedir a la càtedra d'aquesta especialitat, i un mes més tard va ser escollit degà de la Facultat de Filologia, càrrec que va ocupar fins a la jubilació, l'any 1981, el mateix any que va morir.

Autor de nombrosos articles, pròlegs i ressenyes de llibres -més de cent cinquanta-, va intervindre en diversos congressos de filologia romànica. Va ser membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans; membre corresponent del Centre de Cultura Valenciana, i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El 1974 va ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. També li va ser concedit el premi de la Unitat de la Llengua (1981) per Aproximació a la història de la llengua catalana.

Sanchis Guarner va patir nombroses maniobres en contra seva per part de sectors antinacionalistes, tant de la Universitat com de la societat local, fins a l'extrem de ser objecte d'un atemptat amb bomba (que no va arribar a ferir-lo, però si el va minar molt moralment). Tot i que no compartia les tesis polítiques catalanistes de Joan Fuster, no li van perdonar mai que el seu treball científic fera evident la unitat de la llengua. A més, Sanchis Guarner sempre va ser partidari del diàleg i de la reconciliació dels valencians i d'evitar els enfrontaments inútils i estèrils que van tindre lloc al País Valencià als anys 70 i 80, la qual cosa fa, si cap, encara més injustos aquestos atacs.

No m'agradaria acabar sense convidar-vos a l'exposició que l'AVL ha preparat amb motiu dels 25 anys de la mort de Sanchis Guarner que podreu visitar a la Sala Sant Miquel de la Fundació Caixa Castelló-Bancaixa, del 8 de febrer al 18 de març.