Francesc de Paula Burguera i Escrivà, naixcut a Sueca el 1928, ha estat poeta, dramaturg i, especialment, periodista i assagista.
Des de ben jove, i per influència de Joan Fuster i de Fermí Cortés, va sentir l'atracció pel conreu de la seua llengua i la preocupació pel destí del poble valencià, i va començar a escriure els primers versos. Juntament amb Fuster, al voltant dels anys quaranta, va iniciar la seua trajectòria valencianista que mai no ha abandonat ni defugit. Poeta en els primers moments, i autor teatral, tanmateix s'ha dedicat fonamentalment a la tasca periodística com a comentarista polític (Levante-EMV, Las Provincias, Avui, El País).
En contacte amb Miquel Adlert i Xavier Casp, propietaris de l'Editorial Torre, Fuster va publicar en 1948 el libret de versos Sobre Narcís i, l'any següent, Burguera l'opuscle Ara que sóc ací. Durant la seua época d'estudiant a Madrid va escriure l'obra teatral Tornar a voler, que estrenà al teatre Alkàzar de València en 1952. Poc després, tornat ja a Sueca, va escriure la peça teatral L'home de l'aigua, finalista al Premi València de la Diputació. L'obra va ser publicada a l'editorial Torre en 1958, estrenada als locals de Lo Rat Penat en 1959, i representada també a l'Ateneu Mercantil de València. A partir d'aquest any va escriure articles periodístics sobre temes d'economia agrícola, sobretot al diari Levante i al setmanari Valencia-Fruits.
El 1967 s'incorpora al consell de redacció del diari Madrid, on col·labora, com a comentarista polític. Quan tanca el diari el 1971, Las Provincias li demana col·laboracions, en principi sobre temes econòmics, i a poc a poc comença a publicar-hi també articles sobre cultura i sobre la situació lingüística valenciana.
En 1975 va tornar a Madrid i comença la seua etapa d'acció política. Va fundar el Partit Demòcrata Liberal del País Valencià (PDLPV) junt amb Joaquim Muñoz Peirats, del que va ser secretari general, i va ser elegit diputat al Congrés el 1977 formant part de la coalició UCD. En convertir-se la coalició UCD en un partit, i a causa del decantament de la coalició cap al blaverisme, Burguera deixà el grup parlamentari centrista i passà al grup mixt. D´aquesta manera es va convetir en un dels primers trànsfugues de la història política de l'Estat espanyol. Tot seguit va fundar el Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV) en octubre de 1978, que el 1982, junt a l'Agrupament d'Esquerres, donà lloc al naixement de la 1990 publicava una obra que obtindria el Premi d´Assaig Joan Fuster dels XIX Premis Octubre: És més senzill encara: Digueu-li Espanya. Ací l'autor ens explica mitjançant dues parts la trajectòria del valencianisme de postguerra fins a la Batalla de València, i tot seguit un conjunt de valoracions sobre la consciència nacional valenciana basant-se en els resultats electorals dels partits valencianistes. És per aquest motiu que Burguera arribà a la conclusió que els valencians se senten espanyols majoritàriament a més d'estar ben cofois de ser-ho. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.
En els darrers anys ha estat guardonat amb importants premis i reconeixements cívics i culturals, com ara la Medalla de la Universitat de València; la Creu de Sant Jordi, de la Generalitat de Catalunya; Valencià de l’any 2000 per la Fundació Huguet de Castelló i distingit també per la Societat el Micalet de València; la Medalla d’or de l ’Ajuntament de Sueca, de la ciutat de Xixona entre d’altres distincions atorgades per institucions i associacions culturals i ciutadanes.
Actualment col·labora amb alguns diaris de forma puntual a més de presidir l'associació Valencians pel Canvi (plataforma cívica constituïda en 1999 per un centenar d'intel·lectuals, artistes i professionals valencians amb la missió de promoure una regeneració de la vida política i d'afavorir totes les formes de contacte i d'unitat entre les forces progressistes valencianes que puguen representar una esperança de canvi polític i social per al nostre País).
Des de ben jove, i per influència de Joan Fuster i de Fermí Cortés, va sentir l'atracció pel conreu de la seua llengua i la preocupació pel destí del poble valencià, i va començar a escriure els primers versos. Juntament amb Fuster, al voltant dels anys quaranta, va iniciar la seua trajectòria valencianista que mai no ha abandonat ni defugit. Poeta en els primers moments, i autor teatral, tanmateix s'ha dedicat fonamentalment a la tasca periodística com a comentarista polític (Levante-EMV, Las Provincias, Avui, El País).
En contacte amb Miquel Adlert i Xavier Casp, propietaris de l'Editorial Torre, Fuster va publicar en 1948 el libret de versos Sobre Narcís i, l'any següent, Burguera l'opuscle Ara que sóc ací. Durant la seua época d'estudiant a Madrid va escriure l'obra teatral Tornar a voler, que estrenà al teatre Alkàzar de València en 1952. Poc després, tornat ja a Sueca, va escriure la peça teatral L'home de l'aigua, finalista al Premi València de la Diputació. L'obra va ser publicada a l'editorial Torre en 1958, estrenada als locals de Lo Rat Penat en 1959, i representada també a l'Ateneu Mercantil de València. A partir d'aquest any va escriure articles periodístics sobre temes d'economia agrícola, sobretot al diari Levante i al setmanari Valencia-Fruits.
El 1967 s'incorpora al consell de redacció del diari Madrid, on col·labora, com a comentarista polític. Quan tanca el diari el 1971, Las Provincias li demana col·laboracions, en principi sobre temes econòmics, i a poc a poc comença a publicar-hi també articles sobre cultura i sobre la situació lingüística valenciana.
En 1975 va tornar a Madrid i comença la seua etapa d'acció política. Va fundar el Partit Demòcrata Liberal del País Valencià (PDLPV) junt amb Joaquim Muñoz Peirats, del que va ser secretari general, i va ser elegit diputat al Congrés el 1977 formant part de la coalició UCD. En convertir-se la coalició UCD en un partit, i a causa del decantament de la coalició cap al blaverisme, Burguera deixà el grup parlamentari centrista i passà al grup mixt. D´aquesta manera es va convetir en un dels primers trànsfugues de la història política de l'Estat espanyol. Tot seguit va fundar el Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV) en octubre de 1978, que el 1982, junt a l'Agrupament d'Esquerres, donà lloc al naixement de la 1990 publicava una obra que obtindria el Premi d´Assaig Joan Fuster dels XIX Premis Octubre: És més senzill encara: Digueu-li Espanya. Ací l'autor ens explica mitjançant dues parts la trajectòria del valencianisme de postguerra fins a la Batalla de València, i tot seguit un conjunt de valoracions sobre la consciència nacional valenciana basant-se en els resultats electorals dels partits valencianistes. És per aquest motiu que Burguera arribà a la conclusió que els valencians se senten espanyols majoritàriament a més d'estar ben cofois de ser-ho. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.
En els darrers anys ha estat guardonat amb importants premis i reconeixements cívics i culturals, com ara la Medalla de la Universitat de València; la Creu de Sant Jordi, de la Generalitat de Catalunya; Valencià de l’any 2000 per la Fundació Huguet de Castelló i distingit també per la Societat el Micalet de València; la Medalla d’or de l ’Ajuntament de Sueca, de la ciutat de Xixona entre d’altres distincions atorgades per institucions i associacions culturals i ciutadanes.
Actualment col·labora amb alguns diaris de forma puntual a més de presidir l'associació Valencians pel Canvi (plataforma cívica constituïda en 1999 per un centenar d'intel·lectuals, artistes i professionals valencians amb la missió de promoure una regeneració de la vida política i d'afavorir totes les formes de contacte i d'unitat entre les forces progressistes valencianes que puguen representar una esperança de canvi polític i social per al nostre País).
No hay comentarios:
Publicar un comentario