Carles Salvador i Gimeno va nàixer a València el 20 de gener de 1893. Va ser un dels més destacats intel·lectuals de l’anomenada Generació de 1930.
Va estudiar la carrera de mestre i de ben jove va entrar en contacte amb el moviment nacionalista i comença a escriure els primers versos. El 1911 va acabar els estudis de Magisteri i, després de dos anys de mestre a Aielo de Malferit, el 1915 va opositar i va obtindre en propietat la plaça de Benassal.
El contacte amb l'escola i amb la realitat del poble tindrà una influència decisiva en la vida de Carles Salvador, en la seua evolució intel·lectual i en la seua poesia. A Benassal va viure des del 1916 fins el 1934, durant uns anys d'una gran activitat intel·lectual: participa activament en el moviment de renovació pedagògica que defensava la valencianització de l'escola, col·labora en diverses publicacions periòdiques i continua escrivint.
L’any 1931 es proclamava la II República i començava un breu període de progrés i d’esperança. El juliol de 1932 participa, amb Enric Soler i Godes, un altre mestre valencià, en l'Escola d’Estiu de Barcelona i el 21 de desembre del mateix any es signaven les Normes de Castelló. L'estiu del 1933 organitza, amb d'altres mestres, la I Colònia Escolar Valencianista, a Sant Pau. El 1934 és destinat a Benimaclet (l'Horta). Dos anys més tard esclatava la guerra civil. Malgrat la duresa de la guerra, va continuar la seua activitat gramatical i docent.
La fi de la guerra va suposar la instauració de la dictadura franquista, un règim que va perseguir durament l’ús públic del valencià i va reprimir implacablement els ideals que havia defensat Carles Salvador. Tanmateix, el 1951 va fundar, dins Lo Rat Penat, els cursos de llengua i literatura valenciana, que desenvoluparen una eficaç tasca en uns moments difícils, i va publicar per als alumnes d'aquests cursets la Gramàtica valenciana (1951). Va morir a Benimaclet el 7 de juliol de 1955, als 62 anys. El 1975 es va fundar el Centre Carles Salvador per a l’ensenyament del valencià i, aquest mateix any, el Secretariat de l'Ensenyament de l’idioma fundà, en memòria seua, els Cursos Carles Salvador.
Durant tota la seua existència Carles Salvador va dur a terme una intensa activitat intel·lectual i cívica al servei de la normalització lingüística i cultural del País Valencià. Globalment, l’aportació de Carles Salvador es pot agrupar al voltant de quatre eixos essencials: l’ensenyament, la creació literària, la difusió de la normativa gramatical i ortogràfica i el compromís cívic i patriòtic.
Com a ensenyant, va participar activament en el moviment de renovació pedagògica que defensava l’ensenyament del valencià, en valencià i amb continguts valencians. Va ser el promotor de la creació de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, frustrada per la dictadura de Primo de Rivera i va participar, com hem dit, en l'Escola d'Estiu de Barcelona del 1932 i en l’organització de la Colònia Escolar de Sant Pau del 1933.
Pel que fa al treball de creació literària -encara que va conrear tots els gèneres- destaca, sobretot, com a poeta. Compromès amb la renovació de la poesia valenciana, que durant els anys vint i trenta estava dominada pel modernisme i per un jocfloralisme casolà i decadent, Carles Salvador va incorporar l’estètica avantguardista a la seua poesia i, al mateix temps, introdueix nombrosos elements de caràcter popular i fa de la poesia una eina d’expressió personal. En aquesta línia publica, després de Plàstic (1923) i de la interrupció de la Dictadura de Primo de Rivera, Vermell en to major (1929), Rosa dels vents (1930) i El bes als llavis (1934). El 1929 va obtindre la Flor Natural en els Jocs Florals de València. Després de la guerra va publicar diversos poemaris en una línia més intimista i d’un to més religiós.
L’obra lingüística de Carles Salvador ocupa dos àmbits complementaris: la difusió de la normativa gramatical i la investigació lexicogràfica. Col·laborà en el recull de materials del Diccionari català-valencià-balear i fou un dels signants de les Normes de Castelló (1932). Durant la dècada dels anys trenta, va publicar una sèrie de treballs de divulgació gramatical, que recollí posteriorment en la Gramàtica valenciana (1951). Després de la guerra, va organitzar els cursos de llengua i literatura de Lo Rat Penat i publicà un Petit vocabulari de Benassal (1944).
Finalment, col·laborarà habitualment en diverses publicacions periòdiques, tant del País Valencià com de Catalunya. Políticament, va assumir, de ben jove, un compromís públic amb el nacionalisme i va participar activament en el II Congrés Internacional d’Intel·lectuals Antifeixistes (1937), celebrat en plena guerra, i hi va llegir la declaració de la delegació valenciana, una ferma defensa de les llibertats i la democràcia.
L’aportació de Carles Salvador ens ha deixat una visió molt concreta del que va ser la història del País Valencià durant la primera meitat del segle XX des de la perspectiva d’un home, que a pesar de les seues limitacions, va intentar reconstruir el trist panorama de les lletres valencianes durant la seua època.
Va estudiar la carrera de mestre i de ben jove va entrar en contacte amb el moviment nacionalista i comença a escriure els primers versos. El 1911 va acabar els estudis de Magisteri i, després de dos anys de mestre a Aielo de Malferit, el 1915 va opositar i va obtindre en propietat la plaça de Benassal.
El contacte amb l'escola i amb la realitat del poble tindrà una influència decisiva en la vida de Carles Salvador, en la seua evolució intel·lectual i en la seua poesia. A Benassal va viure des del 1916 fins el 1934, durant uns anys d'una gran activitat intel·lectual: participa activament en el moviment de renovació pedagògica que defensava la valencianització de l'escola, col·labora en diverses publicacions periòdiques i continua escrivint.
L’any 1931 es proclamava la II República i començava un breu període de progrés i d’esperança. El juliol de 1932 participa, amb Enric Soler i Godes, un altre mestre valencià, en l'Escola d’Estiu de Barcelona i el 21 de desembre del mateix any es signaven les Normes de Castelló. L'estiu del 1933 organitza, amb d'altres mestres, la I Colònia Escolar Valencianista, a Sant Pau. El 1934 és destinat a Benimaclet (l'Horta). Dos anys més tard esclatava la guerra civil. Malgrat la duresa de la guerra, va continuar la seua activitat gramatical i docent.
La fi de la guerra va suposar la instauració de la dictadura franquista, un règim que va perseguir durament l’ús públic del valencià i va reprimir implacablement els ideals que havia defensat Carles Salvador. Tanmateix, el 1951 va fundar, dins Lo Rat Penat, els cursos de llengua i literatura valenciana, que desenvoluparen una eficaç tasca en uns moments difícils, i va publicar per als alumnes d'aquests cursets la Gramàtica valenciana (1951). Va morir a Benimaclet el 7 de juliol de 1955, als 62 anys. El 1975 es va fundar el Centre Carles Salvador per a l’ensenyament del valencià i, aquest mateix any, el Secretariat de l'Ensenyament de l’idioma fundà, en memòria seua, els Cursos Carles Salvador.
Durant tota la seua existència Carles Salvador va dur a terme una intensa activitat intel·lectual i cívica al servei de la normalització lingüística i cultural del País Valencià. Globalment, l’aportació de Carles Salvador es pot agrupar al voltant de quatre eixos essencials: l’ensenyament, la creació literària, la difusió de la normativa gramatical i ortogràfica i el compromís cívic i patriòtic.
Com a ensenyant, va participar activament en el moviment de renovació pedagògica que defensava l’ensenyament del valencià, en valencià i amb continguts valencians. Va ser el promotor de la creació de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, frustrada per la dictadura de Primo de Rivera i va participar, com hem dit, en l'Escola d'Estiu de Barcelona del 1932 i en l’organització de la Colònia Escolar de Sant Pau del 1933.
Pel que fa al treball de creació literària -encara que va conrear tots els gèneres- destaca, sobretot, com a poeta. Compromès amb la renovació de la poesia valenciana, que durant els anys vint i trenta estava dominada pel modernisme i per un jocfloralisme casolà i decadent, Carles Salvador va incorporar l’estètica avantguardista a la seua poesia i, al mateix temps, introdueix nombrosos elements de caràcter popular i fa de la poesia una eina d’expressió personal. En aquesta línia publica, després de Plàstic (1923) i de la interrupció de la Dictadura de Primo de Rivera, Vermell en to major (1929), Rosa dels vents (1930) i El bes als llavis (1934). El 1929 va obtindre la Flor Natural en els Jocs Florals de València. Després de la guerra va publicar diversos poemaris en una línia més intimista i d’un to més religiós.
L’obra lingüística de Carles Salvador ocupa dos àmbits complementaris: la difusió de la normativa gramatical i la investigació lexicogràfica. Col·laborà en el recull de materials del Diccionari català-valencià-balear i fou un dels signants de les Normes de Castelló (1932). Durant la dècada dels anys trenta, va publicar una sèrie de treballs de divulgació gramatical, que recollí posteriorment en la Gramàtica valenciana (1951). Després de la guerra, va organitzar els cursos de llengua i literatura de Lo Rat Penat i publicà un Petit vocabulari de Benassal (1944).
Finalment, col·laborarà habitualment en diverses publicacions periòdiques, tant del País Valencià com de Catalunya. Políticament, va assumir, de ben jove, un compromís públic amb el nacionalisme i va participar activament en el II Congrés Internacional d’Intel·lectuals Antifeixistes (1937), celebrat en plena guerra, i hi va llegir la declaració de la delegació valenciana, una ferma defensa de les llibertats i la democràcia.
L’aportació de Carles Salvador ens ha deixat una visió molt concreta del que va ser la història del País Valencià durant la primera meitat del segle XX des de la perspectiva d’un home, que a pesar de les seues limitacions, va intentar reconstruir el trist panorama de les lletres valencianes durant la seua època.
No hay comentarios:
Publicar un comentario