Paco Muñoz

Paco Muñoz i Martínez va nàixer a València el 1939. Va començar a cantar el 1975 a les associacions de veïns, interpretant temes de Quintín Cabrera, Luis Pastor, Aute, Llach o Serrat. Va deixar el sacerdoci –era capellà de Montserrat, al temps que treballava en un taller de mecànica de cotxes- i va començar a donar classes als Escolapis de València, primer de religió i deprés d’història de la música. Ovidi Montllor el va animar a dedicar-se al mon de la cançó.
Va començar els seus primers recitals el 1975 i el 4 de novembre de 1976 va fer la presentació al Teatre Micalet de València. Des d’aleshores realitzà tot un seguit de concerts per tot el País Valencià: aplecs del Puig, festival de la Diputació Provincial al Teatre Principal de València, emés en directe per TVE, etc. També va actuar a París, Barcelona, Sevilla, etc.
Per casualitat –en una campanya de teatre que es duia a terme als Jardins de Vivers de València el 1984, on va tindre l’ocasió d’animar amb cançons al públic infantil allí congregat- es va dedicar a intepretar música per a xiquets, recuperant des de llavors més de 100 cançons destinades a la finalitat esmentada. Ha estat molt important aquesta producció destinada al públic infantil i de referència per a la docència primària i secundària, on desenvolupa una tasca de recuperació i difusió de la cançó popular en valencià entre les generacions més menudes. El 1986, a la plaça de bous de València, actua al Festival per als xiquets de la Diputació amb més de 16.000 xiquets de 110 col·legis. I el 1995, al Passeig de l’Albereda de València, davant de 2.000 xiquets, on es va fer el mural de Xavier Mariscal per la llengua.
A mitjans de la década de 1980 va crear la seua pròpia discogràfica (PM Produccions), animat per Joan Manuel Serrat. Ha composat més de 80 cançons –excloent les contingudes en els seus treballs destinats al públic infantil- entre elles la coneguda Què vos passa valencians?, inclosa en el seu primer disc: La llibertat la picaren (1977). La resta del seu treball es composa per:
- Vindrà un vaixell (1978)
- Anem anant (1980)
- Prometença (1984)
- Amor i amor (1986) (canta poemes de V. Andrés i Estellés)
- D'una terra dins la mar (1990)
- Primeres cançons (1993)
- Cançons de la mar en calma (1994)
- Els nostres poetes (1998) (amb Lluís Miquel i Juli Mira)
- Mirades (1999)
- Collarets de llum (canta poemes de Miquel Martí i Pol)
- Paco Múñoz canta per als xiquets (1995) (col·lecció de 5 discs)
- Quart creixent
- Cançons de nadal
- Els contes de Paco Múñoz (llibre de contes per a xiquets)
- Foc, cançons, trons i alegria
- 1979 a 1985 Bon nadal
- Cançons de la Cançó (2003) (on recupera junt amb Lluís Miquel i altres, cançons d’alguns dels cantants i grups valencians que hi van sorgir als anys 60 i 70)
- La meua terra (2005)

Algunes de les seues millors cançons són Et sents valencià, Vos vull parlar, El sr. Alcalde, Ara us voldria dir (la qual dóna nom a aquest blog), Porte les primaveres, Romanç del Penyal, Què dirà la nostra història, Vosté és un home “polític”, Camarada, El vell Montgó, entre moltes altres. Ha cantat i actuat amb Joan Manuel Serrat, Gwendal, Lluís Miquel, Luis Eduardo Aute, Ovidi Montllor, Labordeta, Lluís Llach, Joan Babiloni, Ohama, el Cabrero, Meneses, Maria del Mar Bonet, etc. I ha posat música a textos de poetes com Miquel Martí i Pol o Vicent Andrés Estellés.
Ha estat un magnífic defensor de la cultura autòctona (de nou ens trobem davant un d'eixos casos en què, com Ovidi Montllor, la marginació des de le institucions i autoritats valencianes ha estat constant i sistemàtica), com ho continua demostrant al seu últim treball, La meua terra, on podem trobar cançons precioses com la que dóna nom al disc, Cavallet de vent, Quan surt el sol, A cavall del vent (cantada amb el Llach), Nàix clara la memòria, i d’altres més reinvindicatives com Jo vull un país o Land of València. En resum, un disc brillant. Amb la publicació d’aquest darrer treball ha anunciat la seua retirada. Esperem que no ho complisca.