19/3/07

Josep Renau


Josep Renau (València, 1907 - Berlín, 1982), va ser un pintor i cartellista polític valencià. Influït primerament per l'art déco, entronca amb l'estètica surrealista i l'avantguarda centreuropea lligada al fotomuntatge postdadaista berlinès i al constructivisme gràfic rus.
Entre 1919 i 1925 va estudiar Belles Arts a València. Dedicat al cartellisme publicitari, la seua obra fou aviat apreciada estèticament i política. Als anys 1930 treballà per revistes com Estudios, Taula de Lletres Valencianes, Cuadernos de Cultura, La República de les Lletres, Nostra Novel·la, Orto, Nueva Cultura, etc. Va guanyar el seu primer concurs de cartells amb 18 anys. Els seus cartells cinematogràfics eren apreciats en tot el món.
El 1931 es va afiliar al Partit Comunista d’Espanya (PCE), i va fundar la Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris (1932) i la revista Nueva Cultura (1935-1937). La seua celebritat es consolida amb els cartells editats per a recolzar a la República durant la Guerra Civil Espanyola. Durant la guerra l'apropament a València entre el PCE i el PSOE, sols s'arribà a la fundació d'un òrgan comú, Verdad, del qual Renau fou co-director. També tingué un paper clau en l'acostament dels sectors valencianistes d'esquerres (Emili Gómez Nadal) al PCE.
Va ser professor de Belles Arts en la Universitat de València. L'any 1936 va ser nomenat director general de Belles Arts (alhora que ocupava els càrrecs de director general de Belles Arts, president del Consell Espanyol del Teatre i de director de propaganda gràfica del Comissariat General de l'Estat Major Central), sent qui va encarregar a Picasso la realització del Gernika l'any 1937 per a l'Exposició Internacional d'Arts i Tècniques de París i qui va decidir el trasllat a les Torres de Serrans de València part de l'obra del Museu del Prado per a salvar-la dels bombardejos de Madrid, organitzant amb posterioritat el seu trasllat a Suïssa. Va ocupar el càrrec fins al final de la contesa el 1939. Durant la mateixa va realitzar cartells de propaganda, els quals van proporcionar algunes de les imatges gràfiques més conegudes de l’època. El gener del 1939, mentre era a Barcelona, on preparava el material que havia de dur a la Fira Internacional de Nova York, es produí l'ocupació feixista, que obligà a milers de persones a creuar la frontera estatal pel Portús.
En acabar la guerra, passa a França i és internat en un camp de refugiats a Argelers. Gràcies a la mediació de Picasso va poder reunir-se amb la seua família al poc de temps a París (la seua muller era la també pintora Manuela Ballester). La fi de la guerra l'agafà a Nova York, on assistia a la Fira Internacional. Va aconseguir un visat del EUA, que li permeté anar a Tolosa de Llenguadoc, per passar a Mèxic el maig de 1939, on va treballarar per a revistes espanyoles en l'exili i on va col·laborar amb David Alfaro Siqueiros, inserint-se en el muralisme mexicà. D'aquest període daten els murals del Casino de Cuernavaca.
L'any 1958 deixà Mèxic per instal·lar-se a Berlín Oriental (República Democràtica Alemanya). Ací va realitzar nous murals i fotomuntatges (recollits a Fata Morgana USA de 1967, i The american way of life de 1977 ) i contribucions a revistes com Bildende Kunst i Sonntag. Si bé mai va deixar ja de residir a Berlín, beneficiat per l'amnistia general de 1976 tornarà a València d’ençà d’aquell any, però només ocasionalment. El 1978, generosament va llegar la seua obra “al poble valencià”, creant-se la Fundació Josep Renau. L’11 d’octubre de 1982 va morir al Berlín oriental quan organitzava el trasllat de la seua obra a un taller instal·lat a València. Els seus fons van ser llegats, pràcticament en la seua totalitat, a l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM).
La vitalitat de la seua obra la podem copsar en l'esforç recent que una empresa nordamericana va fer per destruir els murals del Casino de Cuernavaca, i amb la passivitat que el nou govern mexicà va encaixar aquesta irreparable agressió contra el patrimoni cultural de la nació mexicana. Si l'obra de Renau encara els cou és perquè és ben viva.
Ha estat un dels més importants artistes valencians del segle XX, amb un gran reconeixement internacional, i sens dubte, un dels més polèmics per raons polítiques, donat que ell mateix sempre es va definir com un “comunista que pintava” més que com un “pintor comunista”. Josep Renau és una figura clau per entendre el comportament de la cultura espanyola del segle XX. Fins a l’extrem que la seua biografia com a artista, responsable de política cultural i, sobretot, intel·lectual compromès amb tot allò que competeix el present en el disseny de l’esdevenidor, simbolitza un dels pols d’aquesta acarnissada dialèctica entre puresa i compromís que va marcar l’esdevenir de la nostra cultura contemporània.
La seua concepció de l’art i la cultura com a factors d’agitació, encara més, com a eines indispensables per transformar en una direcció de progrés les estructures que regeixen les relacions socials, fan d’ell un símbol alternatiu que es resisteix a entrar en cap mausoleu, perquè continua vigent com el gen més actiu entre tots aquells que van impulsar l’Edat de la Raó.

No hay comentarios: